obres en volum
sempre m'he fet un embolic quan m'han demanat, "d'on ets?". sembla una pregunta fàcil però a mi se m'obria un abisme. la família del pare ve de dos poblets encantadors de la conca de barberà i les garrigues. la de la mare, de barcelona i la franja. jo vaig créixer entre l'alt empordà i el vallespir. tots aquests móns formen part de mi però... d'on soc, jo? no fa gaire vaig trobar una resposta que em fa sentir bé: "soc una nina de muntanya". soc d'on em sento en pau i aquest indret és al bosc. de petita hi recollia tota mena de "tresors" que em captivaven: pedres especials, branques misterioses, fulles interessants... aquesta fascinació em perdura i sempre camino amatent per si descobreixo alguna fiblada arran de terra. amb el temps he buscat la manera de trobar un llenguatge comú per poder-hi dialogar. això em fa feliç.